Em podeu trobar explicant-les a biblioteques, teatres, centres cívics, festivals, escoles, jardins, bodegues, boscos, coves... I en qualsevol espai on hi càpiga la trobada i hi regni la paraula.
Explico històries auto referencials, mitològiques, d’autor i contes populars. Explico el que m’emociona i allò en què em reconec.
Crec que el riure cal prendre-se’l seriosament, perquè és una cosa profunda, que la poesia guarda i resguarda la clau de la porta, que la paraules és poderosa. Crec que l’ésser humà és un ésser de paraula i que és propi de la condició humana el desig d’escoltar històries.
