Quan vaig acabar el batxillerat, vaig començar a explorar les diverses disciplines artístiques. Curiosament, i en una mena de paradoxa, la major part feien servir el llenguatge no verbal. Durant anys, em vaig formar en expressió corporal, sensopercepció, dansa moderna, tango-dansa, poesia física, màscara neutra i teatre.
El 1990 vaig emprendre un llarg viatge, desfent el camí dels meus avantpassats i vaig arribar a Espanya. Després de travessar tant de mar, en aquesta riba de l’oceà vaig trobar el meu lloc al món.
Aquí van néixer les meves filles. I, de la mà de la maternitat, aprofundint en el plaer d’explicar contes, vaig descobrir que la meva vocació havia sigut i seria exercir aquest art escènic de comunicació directa, meravellós i fetiller i, alhora, humil i nu, que és la narració oral.
Des de l’any 2003 em podeu trobar explicant a biblioteques, teatres, centres cívics, festivals, escoles, jardins, bodegues, boscos, coves... I en qualsevol espai on hi càpiga la trobada i hi regni la paraula.
Explico històries auto referencials, mitològiques, d’autor i contes populars. Explico allò que em toca, em pessiga, acaricia, pessigolleja o esgarrapa. Explico el que m’emociona i allò en què no em reconec.Entreno el meu art cada dia, creo espectacles, em faig preguntes. Continuo ballant, formant-me en l’art de la narració oral, estudiant cant, obrint portes i finestres perquè les històries creixin i s’enriqueixin.
Crec que el riure cal prendre-se’l seriosament, perquè és una cosa profunda, que la poesia guarda i resguarda la clau de la porta, que la paraules és poderosa. Crec que l’ésser humà és un ésser de paraula i que és propi de la condició humana el desig d’escoltar històries.
